El 2022 l’Acadèmia dedica la seva acció de recuperació del patrimoni cinematogràfic al cineclubisme català i ho fa a través d’una recerca sobre els cineclubs més longeus del país.
Molts dels cineclubs més veterans del país van tenir el seu embrió en els moviments culturals de la Segona República, també associats a les avantguardes artístiques. Després d’una pausa de vint o trenta anys, des dels cinquanta fins ben entrats els setanta, el públic autorganitzat va respondre massivament a les sessions de cineclubs. A partir dels anys vuitanta, són focus de subversió i resistència artística, cultural i social. Amb el canvi polític i l’arribada dels formats domèstics, el moviment cineclubista es reinventa, mantenint la seva essència com a punt de trobada social i artístic que cobreix mancances culturals, polítiques i geogràfiques, i que porta l’experiència del cinema a la seva vessant més inclusiva.
Actualment, Catalunya és el territori de tot l’estat amb més densitat de cineclubs (59 federats), només seguida per Galícia i el País Basc, que duen a terme una valuosíssima feina de fer arribar el cinema al territori, amb una aposta ferma per la llengua.
A continuació us oferim la trajectòria singular dels 10 cineclubs en actiu més antics de Catalunya, una història que es coneix, en molts casos, gràcies a la memòria de qui en algun moment en va formar part; i sovint, aprofitant l’avinentesa de les grans efemèrides, gràcies a que les entitats fan una ullada al passat amb xerrades, publicacions o articles.
Des de l’Acadèmia, de la mà d’en Tariq Porter, hem intentat recopilar tots aquests esforços individuals i col·lectius i reconstruir una part de la història del cinema català que, com la de tants altres àmbits de la cultura viva i popular, està heterodoxament documentada. Us convidem a descobrir-la!
Tariq Porter
+34 932 682 776
Acadèmia del Cinema Català